Proposen que s'atorgui la Creu de Sant Jordi als Castellers d'Altafulla
Es justifica amb la trajectòria de la colla, que compleix enguany 50 anys i l'esperit integrador i dinamitzador que té en la vila
L'Ajuntament d'Altafulla proposarà a la Generalitat de Catalunya que els Castellers d'Altafulla rebin la Creu de Sant Jordi, un dels reconeixements més importants que atorga el Govern del país i que distingeix persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.
Des del consistori asseguren que la colla altafullenca reuneix sobradament els requisits pe aquesta distinció. Enguany fa 50 anys que un grup de joves de la vila va començar a assajar a la plaça del Pou i va crear-se com l'onzena colla existent fins al moment, la que tenia el poble més petit, i la primera de la contornada del Baix Gaià. Així mateix, va ser la primera colla a incorporar la senyera en el seu escut. La primera actuació la van fer l'11 de novembre de 1973, per Sant Martí i a partir d'aquí van contribuir a dur el fet casteller, i la cultura catalana, a diferents pobles on no tenien colla a més de ser presents també, de manera puntual, a l'exterior com a Madrid, Castelló, Lekeitio o a Roviano, ciutat agermanada a Itàlia.
Per altra banda, es destaca la seva condició d'eina integradora tant per a catalans com per a nouvinguts, a més de ser una de les entitats més actives i presents en la vida del poble.
Pel que fa a la seva activitat estrictament castellera, es posa en valor el fet d'haver afrontat les dificultats de ser una colla petita en un territori tradicionalment casteller i envoltada de colles punteres. Malgrat una aturada durant cinc anys, es va reprendre l'activitat i s'ha consolidat com a colla de 7, amb el 5 de 7 com a màxima construcció feta fins ara.
Un els trets distintius de la colla és la pujada del pilar per les escales que cada 11 de novembre, a dos quarts d'onze del matí, enfila els més de 40 esglaons que separen la plaça del Pou de la plaça de l'Església, en un recorregut irregular i atapeït d'un públic entusiasta, la tradició del qual es remunta al segle XIX. Actualment la colla gaudeix d'una salut formidable, tant a nivell casteller com social, i la Pallissa de l'Era de l'Ixart, el seu emblemàtic local, és un dels punts neuràlgics de la vida cívica de la vila.
La proposta per aquest atorgament es du a debat aquest dilluns al ple ordinari amb la voluntat que rebi el vistiplau de tots els grups de la Corporació.