Els punts de llibre ‘Tarragonines 2018’ reconeixen la figura de la veïna d’Altafulla Marta Balañá
L’Ajuntament de Tarragona distingirà la seva trajectòria en l’acte que se celebrarà el dimecres 14 de març a les 19h a la Sala de Plens del consistori tarragoní
La veïna d’Altafulla Marta Balañá esdevindrà una de les tres protagonistes dels punts de llibre ‘Tarragonines 2018’ que lliura anualment l’Ajuntament de Tarragona en el marc de la celebració del Dia Internacional de la Dona.
L’acte tindrà lloc el proper dimecres 14 de març a les 7 de la tarda a la Sala de Plens del consistori tarragoní.
Marta Balañá ha estat sempre una dona apassionada i entusiasmada amb allò que ha despertat la seva devoció. Primer la medicina, més tard la maternitat, i posteriorment la docència. Curiositats, totes elles, que sempre deixaven un lloc a la seva predilecció per la pintura.
Va néixer a Barcelona l’any 1957. Al 1982 es va casar amb el pediatra Adolfo Gómez Papí, amb qui va tenir els seus dos primers fills bessons, el Carles i el Luis, uns mesos més tard. L’any 1986 es va traslladar a viure a Tarragona, on compaginava la maternitat amb una consulta d’auriculomedicina. Uns anys més tard, concretament el curs 1989-1990, va aprovar les oposicions per a professora de Tecnologia Sanitària a l’Institut Cal•lípolis de Tarragona, i va ser aleshores quan es va atrevir a fer el seu primer pas en la seva carrera com a pintora.
L’any 1992 va donar a llum el seu tercer fill, el Pepe, i uns mesos més tard va començar a notar els primers símptomes de la malaltia que l’acompanyaria en els següents anys, el Parkinson. No va ser, però, fins tres anys més tard que li van diagnosticar i el procés d’acceptació va ser molt complicat.
Els indicis, però, eren cada vegada més evidents i Balañá va haver d’acabar acceptant la realitat. Una adaptació en què la pintura va jugar un paper molt important. Anteriorment, ja havia exposat a Altafulla i a Tarragona i també havia participat a fires internacionals d’art a Barcelona i Marbella, però a partir d’aquell moment va fer de la creació la seva forma d’expressió. Des d’aleshores, els seus traços gruixuts i amb poca definició que conflueixen entre l’impressionisme i l’abstracció, els colors vius i les llums, i la música, l’han acompanyat en la intimitat del seu estudi.
L’any 2010 es va sotmetre a una intervenció quirúrgica per pal·liar el desenvoluoament de la seva malaltia. Una experiència que explica al documental ‘AMMA El Artículo 1’, així com en altres audiovisuals produïts posteriorment.
Els punts de llibre ‘Tarragonines 2018’ també reconeixeran la trajectòria d’altres dues dones representatives de la ciutat, Mar Lechuga, i Tecla Martorell.